dissabte, 10 de novembre del 2012

135. Invasió vegetal?


135. ALIES: DAVI

134.És l’egoisme de l’home el que destrueix el planeta?

134. A vegades, per un caprici que volem en un instant estem destruint el món en el que vivim. Com per exemple, a la foto es veu com una persona ha arrancat una flor de l’herba per posar-la en una ampolla i matar-la. ALIES: IZFA

133.Què és la llibertat?



133. ... Per a mi, llibertat implica decidir i per tant la possibilitat de que una opció ens sigui millor que una altra, no dependre de cap causa externa, l’absència de prohibicions, el poder d’elecció que té cada persona a l’hora de decidir el que vulgui fer sense que ningú pugui impedir-ho, viure sense limitacions... Aquesta fotografia il·lustra a la perfecció i d’una forma gràfica el sentit que té per a mi la paraula o terme llibertat.  Crec que la imatge transmet clarament els valors o sentiment de llibertat que sentia jo mateix en aquell precís moment: entrar en contacte amb la naturalesa sentin-te allunyat de la civilització i d’aquells factors que com dèiem poden condicionar-te en tants aspectes, actuar de manera completament lliure igual que pensar o reflexionar sobre els teus assumptes, o simplement disfrutar del paisatge i el moment desconnectant per uns instants del que suposa la rutina del dia a dia que tant fàcil és de relacionar amb les ciutats o nuclis urbans. ALIES: RAAM


132.Es l'esport tant important a la nostra vida com creiem?



132. L'esport és una manera de relaxar-se dels problemes de la vida quotidiana, ens ajuda a tenir la ment en blanc i mantenir-nos en forma i saludables, però sovint es fa una lectura desmesurada sobre aquest, se li dóna un valor que no té, tant sentimental com emocional, i això resulta molts cops en fanatismes i barbarie. ALIES: CEU

131. La vida què és ; és un privilegi , un problema, un dret o una recompensa, què és?


131.  Què és la vida... He fotografiat un mapa del món en el que el continent americà( la part del nord) i l’ europeu queden representats com a continents rics, ficant a cada un una muntanya de monedes. I en el continent africà hi he dispersat molles de pa per indicar que és un continent pobre. A més a més hi he ficat el candau al centre com a símbol que el fet de que això sigui així és per què ve donat, i que això no ho tria ningú, passa perquè passa. També vull utilitzar el candau per indicar que la vida ens ve donada perquè sí, que ningú té l’opció de decidir si néixer o no néixer, si néixer a un lloc o a un altre, la vida et ve donada i és una cosa que encara que no hagis escollit tenir, tens i no pots canviar. L’ únic que depenent de l’entorn en que la comencis, la pots considerar un privilegi o un maldecap, i és per això que he volgut relacionar-ho amb el fet de la riquesa i la pobresa dels diferents continents... La reflexió de cada un d’ells no serà ni millor  ni pitjor, però si diferent. 
Així que la vida no és ni deixa de ser ni un privilegi ni un problema inalienable a tu , simplement és  i no pots escollir com et ve donada però si pots intentar viure-la al màxim en els límits que puguis.

130. Perquè uns tant i els altres res?


130.  I la igualtat social?. El que es veu al nostre voltant pel món són desastres, és gent vivint amb molt i gent morint de fam, és gent amargada tenint-ho tot i gent alegre sense res, són desgracies.  Perquè uns ho tenen tot i els altres no tenen res?. En la pobresa ressalten els somriures i en la riquesa és difícil de treure’n un, perquè uns es conformen amb poc i els altres no es conformen amb molt, perquè uns saben que és el màxim que poden tenir i els altre saben que poden tenir més, perquè  uns lluiten i els altres amb el primer obstacle que es troben cauen. Això són dos formes de vida oposades, quan tothom hauria de tenir el mateix, hauria de viure de la mateixa manera i hauria de somriure a la vida. La societat actual només pensa i es preocupa en la vida d’un mateix i no veu, no vol veure ni es preocupa per la vida dels altres. ALIES: MAMO

129.“Vivim observant ombres que es mouen i creiem que això és la realitat?”


129. He triat aquesta imatge perquè crec que cada persona viu en el seu propi món, però és un món molt reduït. Vivim en un món on cada persona tria el seu camí i per tant és obvi que hi hagin diferents punts de vista, molta gent pot veure la realitat d’una manera que un altre grup de gent. La frase que he escollit per la foto està relacionada amb les petjades que es veuen al sostre de vidre, per mi aquestes petjades són de persones que simplement estaven passejant, però potser una altre persona ho veu completament diferent. ALIES: MACO